El centre d’art com a institució total

Les premisses a partir de les quals el projecte LIMEN comença a treballar l’any 2011 –la denúncia del que pensem que és una distància creixent imposada entre art i societat, i la vindicació de la naturalesa creativa de la vida ordinària– el van conduir a una interpel·lació formulada des de dues perspectives finalment coincidints. D’una banda, la d’unes ciències socials de l’art –entre elles l’antropologia– que han insistit a advertir de la funció còmplice del museu en certes estratègies de dominació política, de depredació econòmica i de control social. De l’altra, la vella vocació desemmascaradora d’una bona part de les avantguardes artístiques i dels moviments socials i polítics més crítics, que porten dècades evidenciant la tendència dels sectors hegemònics de la societat a segrestar o monitorar la creativitat humana per fer-ne una font de legitimitat simbòlica, si no un simple negoci.
-
LIMEN1. EL CENTRE D’ART COM A INSTITUCIÓ TOTAL va ser, per tant, un assaig encaminat a pensar i fer pensar de quina naturalesa és i quina funció exerceix aquesta compartimentació radical que considerem que s’ha implantat entre l’activitat ordinària als carrers i els territoris tancats consagrats a l’art i la cultura, segregats espacialment en indrets súper especialitzats en els quals determinades expressions de la capacitat humana per generar móns són conservades i protegides d’un exterior pressuposat com a indiferent, hostil i tot.

-
Text complet

 

- ENG -

Art centres as total institutions

The premises from which work has been undertaken in 2011 –the reporting of what we think is an imposed growing distance between art and society, the vindication of the creative nature of everyday life– drive us to questions formulated from both the perspectives that LIMEN project makes coincide. On the one hand the perspective of those social sciences belonging to the arts –anthropology being one of them– which have insisted in warning about the complicit function of museums in certain political domination, economic predation and social control strategies. On the other, the old unmasking vocation of a good part of artistic vanguards and of those, more critical, social and political movements which have been presenting evidence, for decades, of the tendency among hegemonic sectors of society to hijack or monitor human creativity in order to make it a source of symbolic legitimacy, when not just a simple business.
-
LIMEN1. ART CENTRES AS TOTAL INSTITUTIONS was, therefore, an essay in order to think, and make others think, about the nature and function of this radical compartmentalisation we currently consider as being imposed on average street activities and the enclosed territories devoted to art and culture. These find themselves segregated spatially in super-specialised places where expressions of human nature generating worlds are conserved and protected from an outside that is assumed as indifferent if not hostile.

-
Full-text

 

- ESP -

El centro de arte como institución total

Las premisas a partir de las cuales el proyecto LIMEN empieza a trabajar en 2011 –la denuncia de lo que pensamos que es una distancia creciente e impuesta entre arte y sociedad, y la vindicación de la naturaleza creativa de la vida ordinaria– lo condujeron a una interpelación formulada desde dos perspectivas finalmente coincidentes. Por una parte, la de unas ciencias sociales del arte –entre ellas la antropología– que han insistido en advertir de la función cómplice del museo en ciertas estrategias de dominación política, depredación económica y control social. Por la otra, la vieja vocación desenmascaradora de una buena parte de las vanguardias artísticas y de los movimientos sociales y políticos más críticos, que llevan décadas evidenciando la tendencia de los sectores hegemónicos de la sociedad a secuestrar o monitorizar la creatividad humana para convertirla en una fuente de legitimidad simbólica, cuando no en un simple negocio.
-
LIMEN1. EL CENTRO DE ARTE COMO INSTITUCIÓN TOTAL fue, por lo tanto, un ensayo encaminado a pensar y hacer pensar de qué naturaleza es y qué función ejerce esta compartimentación radical que consideramos que se ha implantado entre la actividad ordinaria en la calle y los territorios cerrados y consagrados al arte y a la cultura, segregados espacialmente en sitios superespecializados, donde determinadas expresiones de la capacidad humana para generar mundos son conservadas y protegidas de un exterior postulado como indiferente e incluso hostil.

-
Texto completo