3. Assemblant públic(s)

La tercera edició de LIMEN es presenta com un procés d’aprenentatge compartit, concebut per explorar nous modes d’existència comuna. Mitjançant la mobilització d’alguns imaginaris estètics amb què l’art contemporani ha abordat allò polític, ASSEMBLANT PÚBLIC(S) pretén escrutar les capacitats d’aquestes imatges per performar una percepció conjunta del món.
-
Gestat en un marc d’escassedat material que desferma noves determinacions contra les nostres vides, la barreja de pràctiques artístiques, reflexions epistemològiques i polítiques de l’espai públic que caracteritza el projecte es desplegarà, aquesta vegada, al pas d’iniciatives que han assenyalat el sosteniment de la vida com a problema comú.
-
En les edicions anteriors vam indagar la intersecció possible entre alguns enclavaments institucionals d’exhibició artística i formes establertes de confinament que s’ocupen d’espais contigus a la vida quotidiana, com ara la gestió funerària, penal i de l’alteritat psíquica. També, i des de la posada en relació amb d’altres tradicions de la cultura visual, vam explorar els límits polítics d’algunes experiències que hibriden performance artística i mobilització activista. Així les coses, interpel·lats per l’exposició “Jo em rebel·lo, nosaltres existim” (Fundació Palau, 2013), un dispositiu clàssic que aplegava un repertori heterogeni d’aquestes propostes, vam articular la nostra col·laboració mitjançant una intervenció més formalista –Cel/infern. Esbarjos fent la temporada– i el text d’arrel militant “Els límits de la crítica“.
-
Avui, però, convocats i afectats per una proliferació d’agençaments col·lectius que palesen el desig de desbordaments comuns, LIMEN vol deixar-se orientar per algunes de les pràctiques, espais i relacions que semblen bastir l’actual cicle polític.

 
- ESP -

Ensamblando público(s) es un proceso de aprendizaje compartido, concebido para explorar nuevos modos de existencia común. Mediante la movilización de algunos imaginarios estéticos con los que el arte ha abordado lo político, LIMEN3 pretende escrutar las capacidades de tales imágenes para escenificar una percepción conjunta del mundo.
-
Gestado en un marco de estrechez material que desencadena nuevas determinaciones contra nuestras vidas, la mezcla de prácticas artísticas, reflexiones epistemológicas y políticas del espacio público que caracteriza el proyecto se desplegará, en esta ocasión, al paso de iniciativas que han señalado el sostenimiento de la vida como un problema común.
-
En las ediciones anteriores indagamos acerca de la intersección posible entre algunos enclaves institucionales de exhibición artística y las formas establecidas de confinamiento que se ocupan de espacios contiguos a la vida cotidiana, como la gestión funeraria, penal y de alteridad psíquica. También, y desde la puesta en relación con otras tradiciones de la cultura visual, exploramos los límites políticos de ciertas experiencias que hibridan
performance artística y movilización activista. De resultas, interpelados por la exposición “Jo em rebel·lo, nosaltres existim” (Fundació Palau, 2013), un dispositivo clásico que reunía un repertorio heterogéneo de estas propuestas, articulamos nuestra colaboración a partir de una intervención más formalista -Cielo/infierno– y el texto de índole militante “Los límites de la crítica“.
-
Hoy, sin embargo, convocados y afectados por una proliferación de agenciamientos colectivos que evidencian el deseo de desbordamientos comunes, LIMEN quiere dejarse orientar por algunas de las prácticas, espacios y relaciones que parecen sostener el actual ciclo político.