Fundació Antoni Tàpies

En el fotomuntatge destinat a la Fundació Antoni Tàpies la perspectiva acusada de la vidriera ens porta a fixar la vista en una imatge emmarcada que veiem repenjada a la paret del fons. Aquesta imatge dins la imatge ens mostra la part de la recepció del museu que normalment no veiem o aquella en què parem menys atenció: el mostrador per vendre entrades amb els armariets per deixar les coses i la pantalla des d’on es controlen les diverses càmeres que ha hi distribuïdes per l’edifici. Alhora, aquesta zona de la recepció es reflecteix sobre la paret de vidre que ocupa la major part del fotomuntatge. Tant el fotomuntatge com la imatge emmarcada que s’hi inclou són, per tant, representacions de l’espai en què ens trobem. La insistència a representar l’espai on s’exhibeix la peça sorgeix de l’observació del Tanatori de Sancho’Ávila, on va ser sorprenent comprovar que es feia servir una proposta estètica similar a la que es planteja aquí com a estratègia de decoració: penjar en les parets de l’edifici imatges del mateix tanatori –la sala de vetlla, la sala de cerimònia, la recepció…–, centrant l’atenció dels usuaris en les seves instal·lacions. Un altre dels elements que s’han incorporat al fotomuntatge són els espiells de les portes dels passadissos penitenciaris, els quals s’han muntat sobre les peces de vidre rectangular que fan de separació visual entre el rebedor de la Fundació i les sales d’exposició. Així mateix, els llums situats al terra del passadís que veiem en primer terme marquen una repetició que procura certa idea de trànsit lineal –un itinerari a recórrer–, la qual cosa contrasta amb la voluntat de propiciar una visió total que quedaria palesa en elements com la pantalla de vigilància que es troba darrere el mostrador de la recepció.


Imatges de referència de la peça.

 


La peça al vestíbul de la Fundació Antoni Tàpies.

 

- ENG -

The photomontage located in Fundació Antoni Tàpies contains a sharp perspective from the glass window that makes us fixate our eyes on a framed image propped against the background wall. This image within an image depicts the side of the museum entrance hall that one would normally not see or would pay less attention to: the ticket desk and the lockers, where things that are not allowed into the museum are left, together with the several screens used to monitor what is shown from the cameras distributed around the building. At the same time, this reception area is reflected on the glass wall that occupies most of the photomontage. Both the photomontage and the included framed image are representations of the space in which we find ourselves. This insistence in representing the space where the work of art is exhibited originates from an observation at Sancho d’Àvila morgue. We were surprised to find they were using a similar aesthetic proposal to what we suggest here as decoration such as pictures of the morgue on the building’s walls –the vigil room, ceremonies room, reception…–, bringing the users’ attention to the actual premises. Other elements incorporated in the photomontage are the mesh screens on prison doors. These have been superimposed on the rectangular glass pieces that work as a visual separation between the entrance hall and the exhibition rooms. At the same time, the lights situated on the floor of the corridor, found in the foreground, set a repetition that evokes a certain idea of linear transit –an itinerary to be followed–, contrasting with the aim of bringing about a total vision confirmed through elements such as the monitoring set of screens found behind the reception desk. 

 

- ESP -

En el fotomontaje destinado a la Fundació Antoni Tàpies, la perspectiva acusada de la vidriera nos lleva a fijar la vista en una imagen enmarcada que vemos colgada en la pared del fondo. Esta imagen dentro de la imagen nos muestra la parte de la recepción del museo que normalmente no vemos o aquella a la que prestamos menos atención: el mostrador para vender entradas con las taquillas para dejar las cosas y la pantalla desde donde controlan las diversas cámaras que hay distribuidas por el edificio. Al mismo tiempo, esta zona de la recepción se refleja sobre la pared de vidrio que ocupa la mayor parte del fotomontaje. Tanto el fotomontaje como la imagen enmarcada que se incluyen son, por lo tanto, representaciones del espacio en el que nos encontramos. La insistencia en representar el espacio donde se exhibe la pieza surge de la observación del tanatorio de Sancho d’Àvila, donde fue sorprende el comprobar que se empleaba una propuesta estética similar a la que se plantea aquí como estrategia de decoración: colgar en las paredes del edificio imágenes del mismo tanatorio –la sala del velatorio, la sala de ceremonias, la recepción…–, centrando la atención de los usuarios en sus instalaciones. Otro de los elementos que se incorporaron al fotomontaje son las mirillas de las puertas de los pasillos penitenciarios, que se montaron sobre las piezas de vidrio rectangular que hacen de separación visual entre el recibidor de la Fundación y las salas de exposición. Asimismo, las lámparas situadas en el suelo del pasillo que vemos en primer término marcan una repetición que busca cierta idea de tránsito lineal –un itinerario que recorrer–, lo cual contrasta con la voluntad de propiciar una visión total que quedaría patente en elementos como la pantalla de vigilancia que se encuentra tras el mostrador de la recepción.