Institucions fotomuntades

-

La dimensió expositiva de LIMEN1. EL CENTRE D’ART COM A INSTITUCIÓ TOTAL es va compondre de deu imatges en les quals apareixien retratats els centres d’art i de cultura que acullien la mostra: Fundació Antoni Tàpies, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Arts Santa Mònica
, CaixaForum Barcelona, CaixaForum Girona, CaixaForum Tarragona
, CaixaForum Lleida, CaixaForum Palma
, Can Xalant
 i ACVic Centre d’Arts Contemporànies.

-
Cadascuna d’aquestes imatges es correspon amb la vista del propi espai on s’exhibeix, amb el que manté una relació visual diferent per a cada cas. En uns casos el que es mostra és la vista preferent de l’espectador davant la peça –la pròpia paret on està col·locada i altres objectes integrats en el camp visual de qui la contempla–, en d’altres el que apareix és una perspectiva lateral des de la mateixa posició o el que veuria l’espectador si li girés l’esquena al fotomuntatge. Finalment, d’altres imatges representen vistes d’espais anteriors a l’immediat de l’obra, com els que ens trobem fent el recorregut natural des de l’entrada al museu. La sèrie s’organitza com un calidoscopi atòpic: una imatge serial que demostra certa continuïtat tot i les rotacions exercides en la relació que es dóna entre la ubicació de la peça i l’espai museístic que es representa.
-
Totes les imatges comparteixen una tendència compositiva marcada per la repetició de figures rectangulars de diferents mides, que se superposen o es perfilen a mode d’obertures i sovint coincideixen amb elements arquitectònics i de decoració interior que serveixen de límit o de lloc de pas entre l’exterior i l’interior del recinte. Hi apareixen objectes que ens remeten als dispositius propis de les exposicions d’art: parets blanques, vitrines, expositors, cartells de senyalització…, als que s’han intercalat fragments d’imatges preses a diversos espais de tancament d’éssers humans: el Centre Penitenciari Quatre Camins i el Centre Penitenciari de Joves, al Vallès Oriental; a Barcelona, els tanatoris de Sant Gervasi, de Les Corts i de Sancho d’Àvila, a més d’una planta de salut mental de l’Hospital Clínic. També alguns pavellons del Centre de Salut Mental de Sant Joan de Déu, a Sant Boi. Aquests espais van ser retratats organitzant-hi una mirada transversal a tots ells i als centres d’exposició, sempre es mostren buits i la llum hi juga un paper protagonista.
-
Fitxa tècnica
Intervenció a deu centres d’art. A cada vestíbul dels centres que hi van participar s’hi va instal·lar un fotomuntatge imprès sobre tela plàstica (lona microperforada, 120 x 180 cm., tensada amb cable d’acer a una estructura d’alumini lacat en blanc, 170 x 230 x 4 cm.) i un cartell (100 cm. x 70 cm.) on es podien consultar les imatges incloses a la resta d’emplaçaments.

Artista visual: Andrea Corachán Camús
Fotografia: Burkhard Schittny, Tomás Montes, Albert Sentís

Retoc fotogràfic: Andrea Resmini

Fulletó que acompanyava els fotomuntatges exposats als vestíbuls dels centres d’art.

.

- ENG -

The exhibiting dimension of LIMEN1: ART CENTRES AS TOTAL INSTITUTIONS is composed by ten images depicting those culture and art centres hosting it: Fundació Antoni Tàpies, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Arts Santa Mònica
, CaixaForum Barcelona, CaixaForum Girona, CaixaForum Tarragona
, CaixaForum Lleida, CaixaForum Palma
, Can Xalant
 i ACVic Centre d’Arts Contemporànies.
-
Each of these images corresponds to views of the same space in which they are exhibited, with different visual relationships in each case. Some show the main view the spectator would have facing the piece –the wall displaying it as well as other objects in the visual field of the person watching–, others show a lateral perspective from the same position or what the spectator would see if positioned turning their backs to it. Finally, other images depict immediately previous spaces to the artwork, such as those we would find following the natural path from the museum’s entrance. The series is organised as a non-topical kaleidoscope: a serial image demonstrating a certain continuity despite the exerted rotations in the relationship between the artwork’s location and the exhibiting space it represents.
-
All images share a trend in composition marked by the repetition of differently sized rectangular figures. These are either superimposed on each other or shaping gaps, often coinciding with interior decoration and architectural elements serving as borders or ways of passage between the outside and the inside of the site. Objects reminding us of art exhibition’s displays appear: white walls, glass cabinets, display stands, signalling…, these are interspersed by fragments of images taken in several confinement spaces for human beings: Quatre Camins and Centre Penitenciari de Joves prisons in the Vallès Oriental region; the Sant Gervasi, Les Corts and Sancho d’Àvila morgues in Barcelona, as well as a mental health wing in Hospital Clínic and some of the pavilions of Centre de Salut Mental de Sant Joan de Déu in Sant Boi. These spaces were photographed by viewing them transversally together with the exhibiting centres. They are always shown empty and light plays a leading role.
-
Technical information
Intervention in ten art centres. In the hall of each participating center, a photo collage was installed, printed on fabric (micro-perforated canvas, 120 x 180 cm., tensed with steel cable on a white lacquered aluminum structure, 170 x 230 x 4 cm.), as well as a poster (100 x 70 cm.) where one could see the images included at the other sites.

Visual artist: Andrea Corachán Camús
Photography: Burkhard Schittny, Tomás Montes, Albert Sentís
Photo retouching: Andrea Resmini

-

- ESP -

La dimensión expositiva de LIMEN1. EL CENTRO DE ARTE COMO INSTITUCIÓN TOTAL se compuso de diez imágenes en las que aparecían retratados los centros de arte y cultura que alojaban la muestra: Fundació Antoni Tàpies, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Arts Santa Mònica
, CaixaForum Barcelona, CaixaForum Girona, CaixaForum Tarragona
, CaixaForum Lleida, CaixaForum Palma
, Can Xalant
 i ACVic Centre d’Arts Contemporànies.
-
Cada una de estas imágenes se corresponde con la vista del propio espacio donde se exhibe, con el que mantiene una relación visual diferente para cada caso. En unos, lo que se muestra es la vista preferente del espectador ante la pieza –la propia pared donde está colocada y otros objetos intregrados en el campo visual de quien la contempla–, y en otros lo que aparece es una perspectiva lateral desde la misma posición o lo que vería el espectador si le diese la espalda al fotomontaje. Finalmente, otras imágenes representan vistas de espacios anteriores al inmediato de la obra, como los que encontramos haciendo el recorrido natural desde la entrada del museo. La serie se organiza como un caleidoscopio atópico: una imagen serial que demuestra cierta continuidad pese a las rotaciones ejercidas en la relación que se da entre la ubicación de la pieza y el espacio museístico que se representa.
-
Todas las imágenes comparten una tendencia compositiva marcada por la repetición de figuras rectangulares de diferentes tamaños, que se superponen o perfilan a modo de aberturas y que a menudo coinciden con elementos arquitectónicos y de decoración interior que sirven de límite o de lugar de paso entre el exterior y el interior del recinto. Aparecen objetos que nos remiten a los dispositivos propios de las exposiciones de arte: paredes blancas, vitrinas, expositores, carteles de señalización…, entre los que se han intercalado fragmentos de imágenes tomadas en diversos espacios de encierro de seres humanos: el Centro Penitenciari Quatre Camins y el Centre Penitenciari de Joves, en el Vallès Oriental; en Barcelona, los tanatorios de Sant Gervasi, de Les Corts y de Sancho d’Àvila, además de una planta de salud mental del Hospital Clínic. También algunos pabellones del Centro de Salud Mental de Sant Joan de Déu, en Sant Boi. Tales espacios fueron retratados mediante una mirada transversal a todos ellos; en los centros de exposición, se muestran siempre vacíos y la luz desempeña un papel protagonista.
-
Ficha técnica
Intervención en diez centros de arte. En cada vestíbulo de los centros que participaron se instaló un fotomontaje impreso sobre tela plástica (lona microperforada, 120 x 180 cm., tensada con cable de acero en una estructura de aluminio lacado en blanco, 170 x 230 x 4 cm.) y un cartel (100 cm. x 70 cm.) donde se podían consultar las imágenes incluidas en los otros emplazamientos.

Artista visual: Andrea Corachán Camús
Fotografía: Burkhard Schittny, Tomás Montes, Albert Sentís

Retoque fotográfico: Andrea Resmini