Author Archives: admin

El Rec Comtal: Una arqueologia social de Barcelona

L′antic Rec Comtal és una infraestructura hidràulica que proveïa d’aigua a la ciutat de Barcelona. L’ origen de Rec es difícil d’identificar, ja que es sobreposen obres de diferents períodes. Durant els últims dos segles, degut a la urbanització accelerada

El Rec Comtal: Una arqueologia social de Barcelona

L′antic Rec Comtal és una infraestructura hidràulica que proveïa d’aigua a la ciutat de Barcelona. L’ origen de Rec es difícil d’identificar, ja que es sobreposen obres de diferents períodes. Durant els últims dos segles, degut a la urbanització accelerada

Sin roce no hay cultura

LIMEN3, ha comptat amb María Romero García, Andrea Corachán Camús i l’associació Genera per a realitzar l’audiovisual que va mostrar-se a les Jornades Feministes “Aliances Feministes i Treball Sexual”.

Sin roce no hay cultura

LIMEN3, ha comptat amb María Romero García, Andrea Corachán Camús i l’associació Genera per a realitzar l’audiovisual que va mostrar-se a les Jornades Feministes “Aliances Feministes i Treball Sexual”.

El 99% teixint-se en les ombres

El cicle de tallers de la tercera edició de LIMEN es va inaugurar a Oxford, l’11 d’octubre, amb una proposta dialògica d’Andrea Corachán Camús dinamitzada per Suzanne Daliwal.

El 99% teixint-se en les ombres

El cicle de tallers de la tercera edició de LIMEN es va inaugurar a Oxford, l’11 d’octubre, amb una proposta dialògica d’Andrea Corachán Camús dinamitzada per Suzanne Daliwal.

Què pot l’art?

Segons Oriol Fontdevila, comissari i gestor de la Sala d’Art Jove, l’art es juga la seva veritable política com a forma de mediació. Sobre aquesta qüestió i d’altres va debatre el passat 29 d’octubre al Campus Raval.

Què pot l’art?

Segons Oriol Fontdevila, comissari i gestor de la Sala d’Art Jove, l’art es juga la seva veritable política com a forma de mediació. Sobre aquesta qüestió i d’altres va debatre el passat 29 d’octubre al Campus Raval.

Rebel·lió en el museu

El recent gir activista de la Fundació Palau –jutja Aurelio Castro, investigador en formació de la Facultat de Belles Arts– s’ha oblidat d’allò que pot l’art. Tot sovint, “Jo em rebel·lo, nosaltres existim” es limita a estetitzar desobediències ja existents.

Rebel·lió en el museu

El recent gir activista de la Fundació Palau –jutja Aurelio Castro, investigador en formació de la Facultat de Belles Arts– s’ha oblidat d’allò que pot l’art. Tot sovint, “Jo em rebel·lo, nosaltres existim” es limita a estetitzar desobediències ja existents.

‘Artivisme’ i postpolítica: segon assalt

Al costat de l’artista Mireia Sallarés i de l’escriptor Martí Sales, el professor d’Antropologia Manuel Delgado va mirar de qüestionar, un altre cop, els límits de la crítica política que l’art hauria escenificat l’última dècada.

‘Artivisme’ i postpolítica: segon assalt

Al costat de l’artista Mireia Sallarés i de l’escriptor Martí Sales, el professor d’Antropologia Manuel Delgado va mirar de qüestionar, un altre cop, els límits de la crítica política que l’art hauria escenificat l’última dècada.

Cel/infern.
Esbarjos fent la temporada

LIMEN2 gaudeix d’un racó de l’exposició col·lectiva “Jo em rebel·lo, nosaltres existim“, de la Fundació Palau, al vestíbul de la qual va muntar aquesta instal·lació audiovisual concebuda “a hores lliures” per Andrea Corachán i Patricia Gea. – Cel/Infern. Esbarjos fent

Cel/infern.
Esbarjos fent la temporada

LIMEN2 gaudeix d’un racó de l’exposició col·lectiva “Jo em rebel·lo, nosaltres existim“, de la Fundació Palau, al vestíbul de la qual va muntar aquesta instal·lació audiovisual concebuda “a hores lliures” per Andrea Corachán i Patricia Gea. – Cel/Infern. Esbarjos fent

Sobre la barca de l’art

Com cal relacionar pràctica artística i quotidianitat, avui? LIMEN s’ha adreçat a membres dels colectius Enmedio (Leónidas Martín), Taller de Ficció (Javier Rodrigo i Aurelio Castro), CCCbarrio (Aviv Kruglanski) i NCRLab (Òscar Abril) per pensar-ho a la Barcelona post-15M.

Sobre la barca de l’art

Com cal relacionar pràctica artística i quotidianitat, avui? LIMEN s’ha adreçat a membres dels colectius Enmedio (Leónidas Martín), Taller de Ficció (Javier Rodrigo i Aurelio Castro), CCCbarrio (Aviv Kruglanski) i NCRLab (Òscar Abril) per pensar-ho a la Barcelona post-15M.

‘Artivisme’ i postpolítica: primer assalt

La taula rodona “Art activista i lluita política. Un balanç” li va donar el tret de sortida, el passat 7 de febrer a la Universitat de Barcelona, a la segona edició del projecte LIMEN.

‘Artivisme’ i postpolítica: primer assalt

La taula rodona “Art activista i lluita política. Un balanç” li va donar el tret de sortida, el passat 7 de febrer a la Universitat de Barcelona, a la segona edició del projecte LIMEN.

L’art en claustre (I):
Martí Peran i Pep Dardanyà

A la sessió del 12 de desembre d’aquest cicle de xerrades, sobre el vincle entre contenidors culturals i ciutat, van participar Martí Peran, professor de Teoria de l’Art; Pep Dardanyà, director de Can Xalant; i Andrea Corachán, comissària de LIMEN.

L’art en claustre (I):
Martí Peran i Pep Dardanyà

A la sessió del 12 de desembre d’aquest cicle de xerrades, sobre el vincle entre contenidors culturals i ciutat, van participar Martí Peran, professor de Teoria de l’Art; Pep Dardanyà, director de Can Xalant; i Andrea Corachán, comissària de LIMEN.

L’art en claustre (II):
Carles Guerra

El conservador en cap del MACBA, Carles Guerra, va mantenir amb Manuel Delgado, el 7 de desembre de 2011, un altre debat al voltant del paper que els museus i centres d’art exerceixen en els processos de despossessió urbana.

L’art en claustre (II):
Carles Guerra

El conservador en cap del MACBA, Carles Guerra, va mantenir amb Manuel Delgado, el 7 de desembre de 2011, un altre debat al voltant del paper que els museus i centres d’art exerceixen en els processos de despossessió urbana.

L’exèrcit de l’escombra a Londres

El professor d’Antropologia Cultural Roger Sansi reflexiona sobre les reaccions socials i activistes que va haver-hi a la capital anglesa al voltant i després de les revoltes estivals de 2011, especialment pel que fa a la convocatòria “comunitària” d’una Riot Clean-up. 

L’exèrcit de l’escombra a Londres

El professor d’Antropologia Cultural Roger Sansi reflexiona sobre les reaccions socials i activistes que va haver-hi a la capital anglesa al voltant i després de les revoltes estivals de 2011, especialment pel que fa a la convocatòria “comunitària” d’una Riot Clean-up. 

Cultura i transformacions urbanes a Buenos Aires

Doctora en Antropologia Social i investigadora del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET), María Carman analitza el repertori d’arguments culturals “autoevidents” que es va emprar al barri d’Abasto per legitimar el seu procés de remodelació.

Cultura i transformacions urbanes a Buenos Aires

Doctora en Antropologia Social i investigadora del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET), María Carman analitza el repertori d’arguments culturals “autoevidents” que es va emprar al barri d’Abasto per legitimar el seu procés de remodelació.

El Centre ‘Comercial’ de Belém

Manuel João Ramos, professor de l’Instituto Universitário de Lisboa, construeix un relat semificcional sobre un dels temples culturals que tant agraden al poder polític i als arquitectes-estrella: “un OVNI a la vora del Tejo”.

El Centre ‘Comercial’ de Belém

Manuel João Ramos, professor de l’Instituto Universitário de Lisboa, construeix un relat semificcional sobre un dels temples culturals que tant agraden al poder polític i als arquitectes-estrella: “un OVNI a la vora del Tejo”.

Art i ciutat a Àfrica

D’acord amb un projecte de recerca que inclou també les urbes de Nouakchott i Addis Abeba, els antropòlegs Alberto López i Edith Lasierra exposen la patrimonialització cultural que s’ha produït en el context artístic de Cabo Verde.

Art i ciutat a Àfrica

D’acord amb un projecte de recerca que inclou també les urbes de Nouakchott i Addis Abeba, els antropòlegs Alberto López i Edith Lasierra exposen la patrimonialització cultural que s’ha produït en el context artístic de Cabo Verde.

Museu capitalista i hipermnèsia

Justament perquè fixen i recorden “a dins” allò que la gent no viu “a fora”, l’eclosió dels museus a les societats industrials s’explicaria –diu Gerard Horta, professor d’Antropologia Social de la UB– com a formalització memorial i excesiva d’aquest buit.

Museu capitalista i hipermnèsia

Justament perquè fixen i recorden “a dins” allò que la gent no viu “a fora”, l’eclosió dels museus a les societats industrials s’explicaria –diu Gerard Horta, professor d’Antropologia Social de la UB– com a formalització memorial i excesiva d’aquest buit.

Institucions fotomuntades

- La dimensió expositiva de LIMEN1. EL CENTRE D’ART COM A INSTITUCIÓ TOTAL es va compondre de deu imatges en les quals apareixien retratats els centres d’art i de cultura que acullien la mostra: Fundació Antoni Tàpies, Museu d’Art Contemporani

Institucions fotomuntades

- La dimensió expositiva de LIMEN1. EL CENTRE D’ART COM A INSTITUCIÓ TOTAL es va compondre de deu imatges en les quals apareixien retratats els centres d’art i de cultura que acullien la mostra: Fundació Antoni Tàpies, Museu d’Art Contemporani

MACBA

El fotomuntatge del Museu d’Art Contemporani de Barcelona té com a element central una paret blanca, la mateixa on s’ha col·locat. Sota la paret es descobreix el reflex d’un quadre que en realitat no hi és penjat: això genera una

MACBA

El fotomuntatge del Museu d’Art Contemporani de Barcelona té com a element central una paret blanca, la mateixa on s’ha col·locat. Sota la paret es descobreix el reflex d’un quadre que en realitat no hi és penjat: això genera una

CaixaForum Barcelona

La image proposada per al CaixaForum Barcelona mostra la paret frontal a l’entrada del Centre, on normalment estan situats els plafons que anuncien les exposicions en curs i a una banda de la qual s’ha inclòs un objecte que s’empra als

CaixaForum Barcelona

La image proposada per al CaixaForum Barcelona mostra la paret frontal a l’entrada del Centre, on normalment estan situats els plafons que anuncien les exposicions en curs i a una banda de la qual s’ha inclòs un objecte que s’empra als

CaixaForum Girona

A la imatge disposada al CaixaForum Girona s’hi acoblen la fotografia d’una paret del rebedor, on hi ha un faristol en el qual habitualment es mostren els catàlegs de les exposicions vigents, i la imatge d’una cel·la d’ingrés d’un centre

CaixaForum Girona

A la imatge disposada al CaixaForum Girona s’hi acoblen la fotografia d’una paret del rebedor, on hi ha un faristol en el qual habitualment es mostren els catàlegs de les exposicions vigents, i la imatge d’una cel·la d’ingrés d’un centre

CaixaForum Lleida

La imatge del CaixaForum Lleida és un passadís que comunica dues sales obscures, una en primer pla i l’altra en darrer terme. Es tracta de l’espai expositiu de la planta -1 (soterrani) del mateix centre. Al passadís, que ascendeix vers la

CaixaForum Lleida

La imatge del CaixaForum Lleida és un passadís que comunica dues sales obscures, una en primer pla i l’altra en darrer terme. Es tracta de l’espai expositiu de la planta -1 (soterrani) del mateix centre. Al passadís, que ascendeix vers la

CaixaForum Tarragona

Al fotomuntatge ubicat a CaixaForum Tarragona trobem un contrast contrari al proposat a la instal·lació de Can Xalant Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró; aquí, el vestíbul està ben enlluernat, la sala d’exposicions està a les fosques. Una vitrina

CaixaForum Tarragona

Al fotomuntatge ubicat a CaixaForum Tarragona trobem un contrast contrari al proposat a la instal·lació de Can Xalant Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró; aquí, el vestíbul està ben enlluernat, la sala d’exposicions està a les fosques. Una vitrina

ACVic Centre d’Arts Contemporànies

El fotomuntatge d’ACVic Centre d’Arts Contemporànies ens mostra el que hi ha rere la paret metàl·lica on està penjada la imatge. Aquesta paret divideix el vestíbul i l’espai d’exposició del centre: l’aparador de vidre que dóna el carrer, un banc en forma

ACVic Centre d’Arts Contemporànies

El fotomuntatge d’ACVic Centre d’Arts Contemporànies ens mostra el que hi ha rere la paret metàl·lica on està penjada la imatge. Aquesta paret divideix el vestíbul i l’espai d’exposició del centre: l’aparador de vidre que dóna el carrer, un banc en forma

CaixaForum Palma

En el cas de la imatge del CaixaForum Palma el fotomuntatge s’ha encetat sobre una fotografia del replà de l’escala del museu on hi ha una falsa porta rematada per una motllura modernista que s’ha numerat amb una placa, com

CaixaForum Palma

En el cas de la imatge del CaixaForum Palma el fotomuntatge s’ha encetat sobre una fotografia del replà de l’escala del museu on hi ha una falsa porta rematada per una motllura modernista que s’ha numerat amb una placa, com

Can Xalant

En el cas de la composició fotogràfica ideada pel Can Xalant Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró, el principal focus d’atenció es troba en un paisatge que hi ha penjat a la paret més il·luminada, un dels llocs

Can Xalant

En el cas de la composició fotogràfica ideada pel Can Xalant Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró, el principal focus d’atenció es troba en un paisatge que hi ha penjat a la paret més il·luminada, un dels llocs

Arts Santa Mònica

La imatge d’Arts Santa Mònica està muntada a partir de la fotografia d’una sala de reconeixement del Centre Penitenciari de Joves en què es pot veure el vidre a través del qual s’observen les persones que són sotmeses a una

Arts Santa Mònica

La imatge d’Arts Santa Mònica està muntada a partir de la fotografia d’una sala de reconeixement del Centre Penitenciari de Joves en què es pot veure el vidre a través del qual s’observen les persones que són sotmeses a una

El centre d’art com a institució total

Les premisses a partir de les quals el projecte LIMEN comença a treballar –la denúncia del que pensem que és una distància creixent imposada entre art i societat, i la vindicació de la naturalesa creativa de la vida ordinària– el

El centre d’art com a institució total

Les premisses a partir de les quals el projecte LIMEN comença a treballar –la denúncia del que pensem que és una distància creixent imposada entre art i societat, i la vindicació de la naturalesa creativa de la vida ordinària– el

Fundació Antoni Tàpies

En el fotomuntatge destinat a la Fundació Antoni Tàpies la perspectiva acusada de la vidriera ens porta a fixar la vista en una imatge emmarcada que veiem repenjada a la paret del fons. Aquesta imatge dins la imatge ens mostra la

Fundació Antoni Tàpies

En el fotomuntatge destinat a la Fundació Antoni Tàpies la perspectiva acusada de la vidriera ens porta a fixar la vista en una imatge emmarcada que veiem repenjada a la paret del fons. Aquesta imatge dins la imatge ens mostra la